L’home de les vinyes, el Josep, el propietari, m’ha enviat un vídeo amb el
nom que heu llegit a dalt: “Plantant la plana de baix”.
Descobreixo que fins fa quatre dies desconeixia que la vinya és molt més
del que veiem quan passem en cotxe per una carretera del Priorat, del Penedes o
de qualsevol altra contrada vinícola del món.
Les vinyes es planten, naturalment. Es planten després d’un procés
d’anàlisi de la terra, de treure les pedres i les espècies vegetals que poden
entorpir el creixement dels ceps, d’examinar amb atenció la vegetació dels
marges i zones adjacents per saber què s’hi cria de forma espontània.
Tot plegat són dades útils pel futur desenvolupament de la vinya i per
fer-ne un seguiment periòdic i meticulós que redundarà en la millor qualitat
del producte final: el vi.
Al vídeo hi veureu que els ceps es planten a mà i amb l’ajuda d’un tractor.
Fa uns anys la força la subministraven les mules i els sistemes que asseguraven
la comoditat i la seguretat del treballador eren mínims. Ara el camp s’ha
mecanitzat i el que era una tasca dura ja no ho és tant, si bé cal ser un
individu fort i entrenat per aguantar les llargues jornades i l’exercici
constant.
Quan la vinya s’acaba de plantar no sembla gran cosa. Uns troncs secs no gaire prometedors
dins d’un clot de terra que, com la del Priorat, sembla més aviat grava. La llicorella
té un aspecte aspre. Poc amable. Terra d’aparença pissarrosa, conjunt de
làmines que es desmunten fins l’infinit. Matèria fractal.
Sembla
mentida que la vinya hi arreli i que els nutrients pugin tronc amunt i després
pels sarments i aconsegueixin alimentar i inflar els grans de raïm.
Sembla mentida que després, a finals d’agost o al setembre, a la verema, el
suc del raïm fermenti i entre la natura i la ma de l’home es converteixi en vi.
Ara hauriem de començar pel començament veient les imatges de quan es va plantar la
plana de baix, al Barranc de la Bruixa, al terme municipal de La Morera del
Montsant, al cor del Priorat.
Hauria de ser així però no aconsegueixo carregar el fotut vídeo. No només la vinya és complicada, amics.
Pierre Roca
